Esta setmana s’ha viscut un episodi que ha obert una via d’aigua, i no és la primera, al teòric front territorial per a reclamar una millor protecció del tram final del riu Ebre i del Delta. El detonant se va produir fa mesos, però no ha transcendit fins ara, i només això ja és un dels motius de la polèmica.
La suposada Taula de Consens del delta de l’Ebre, un nom que no acaba de fer la cosa perquè aplega de forma exclusiva regants i ajuntaments, va presentar una proposta a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) durant el període d’aportacions a l’Esquema de Temes Importants del futur Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre (PHE) 2028–33, que planteja la reducció del cabal mínim del riu al seu pas per Tortosa en un 20 %, per a poder garantir el cabal dels canals de reg de la Dreta i de l’Esquerra.
Els arguments tècnics d’esta proposta estan ben elaborats i reivindiquen el paper també ecològic dels canals de reg, ja que l’aigua dolça que conduïxen, després d’irrigar els arrossars, fa cap a les llacunes i les basses i és un element clau de la supervivència i la qualitat de l’ecosistema deltaic. En tot cas, la proposta de la Taula arriba dos anys després que la CHE apliqués restriccions per la sequera, per primera vegada, a l’aigua per a regar i, per tant, el motiu principal seria evitar que esta situació es torne a repetir en futurs episodis de sequera prolongada. L’argument ambiental sembla suplementari, o potser millor complementari, de reforç de les demandes dels regants. La qüestió és: per què renunciar ara al cabal ecològic del riu, que tots els agents territorials han considerat sempre com a insuficient, per a afavorir el dels canals? No es poden reclamar els dos alhora si els dos tenen una funció ecològica important? L’argumentari de la Taula conclou que este paper de conservació és més important en el cas dels canals de reg, perquè afecta a més superfície protegida, però els dos paràmetres no haurien de ser excloents entre si. Una altra disjuntiva és, en el cas d’una sequera extrema que no permetés mantindre els tres cabals ecològics, què caldria posar per davant. D’entrada, no seria necessari que el territori entrés en este escenari hipotètic. Se pot reivindicar que, efectivament, des del punt de vista mediambiental, els cabals que baixen tant pel canal de l’Esquerra com pel de la Dreta són tan importants o més que l’aigua que baixa pel riu i que, per tant, cal considerar-los com a cabals ecològics i fixar-ne un mínim amb consideració normativa, com passa amb el tronc principal del riu. Així és com ho entén la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que s’ha sentit agreujada pel fet que la Taula haja anat a la seua a l’hora d’implicar-se en els treballs participatius per a l’elaboració del futur PHE.
Regants, ajuntaments del Delta i conservacionistes tenen prou punts en comú com per a no haver de fer moviments d’amagat o alimentar estratègies paral·leles que no s’acaben de trobar, i haurien d’aixecar un front comú robust que treballe per un consens general que reclame la protecció de tot el Delta. Les rebaixes o els obstacles, ja els posarà l’Administració.
